Radiologia
L’aplicació dels avenços tecnològics en el camp de l’odontologia, avui dia, és un fet fonamental per poder detectar i localitzar totes aquelles patologies que, d’una altra manera, serien imperceptibles en un reconeixement visual per part de l’odontòleg.
la ortopantomografia , també coneguda com radiografia panoràmica dental , possibilita la realització de diagnòstics i la planificació de procediments de manera segura , fiable i eficaç. Disposar dels mitjans més destacats de l’mercat facilita la tasca de l’dentista, així com millora l’experiència de l’pacient a la clínica.
Què és la ortopantomografia?
La ortopantomografia és una tècnica de radiografia panoràmica que se serveix de raigs X per oferir informació detallada sobre les estructures dentals i l’anatomia oral. Gràcies a aquest estudi radiològic, s’obté una imatge que permet detectar i analitzar qualsevol complicació bucal que afecti les dents, els maxil·lars i la mandíbula.
Mitjançant aquesta prova, es confecciona una impressió on es plasmen diverses radiografies bidimensionals superposades. Així, s’aconsegueix un resultat tridimensional de les estructures facials en una única imatge. Com a conseqüència d’això, la possibilitat de detectar si hi ha complicacions orals és molt més senzilla. Així mateix, aquesta exploració panoràmica faculta la comprovació de les interrelacions entre les articulacions temporomandibulares i els maxil·lars i els seus efectes sobre el sistema masticatori.
Amb aquest mètode radiològic, l’odontòleg pot descobrir en un sol cop d’ull el desenvolupament de les càries dentals, l’existència i l’afectació de les malalties periodontals, la qualitat de l’estructura òssia per als tractaments implantològics o la presència de peces dentals no hagin sortit. El seu ús és, d’aquesta manera, essencial per a l’avaluació i la realització de procediments d’Implantologia, Cirurgia Oral, Ortodòncia o Periodòncia.
Com fer una ortopantomografia?
La ortopantomografia és un estudi oral molt confortable per al pacient, ja que el nivell de radiació rebut és mínim, a més de ser indolor i ràpid. L’especialista porta a terme la radiografia panoràmica amb un ortopantomògraf , amb el qual s’obté el escanejat definitiu de la cavitat oral.
Durant la prova, el pacient ha de col·locar-se de peu o assegut davant de l’aparell , vestint una armilla de plom especial per protegir-se de la radiació. Així mateix, aquest ha de mossegar una petita peça, mantenint les dues arcades de la boca separades , amb l’objectiu de determinar i registrar la posició i el tipus de mossegada.
El més important és que el cap es mantingui dreta, de manera que les imatges resultants tinguin la suficient qualitat.
Després de la seva col·locació, l’aparell gira entorn al capdavant de l’pacient, produint una panoràmica completa de l’estructura oral. En un lapse breu, els resultats apareixen en les pantalles i l’odontòleg pot determinar quins són, si és que n’hi ha, les complicacions bucodentals presents.
Estructures anatòmiques en una ortopantomografia
Gràcies a les imatges que proporcionen les ortopantomografies, l’odontòleg pot distingir-hi diverses estructures anatòmiques . L’avaluació del seu estat, i del de la interrelació entre aquestes, permet identificar les patologies i planificar els procediments més apropiats per al pacient.
Així, les complicacions detectables mitjançant aquest mètode són:
- les alteracions de les peces dentals , pel que fa a la seva forma, estructura i nombre. Així mateix, els problemes de dents incloses en l’os o no erupcionades.
- La presència i extensió de les càries , així com si hi ha contacte amb el nervi dental .
- Les patologies pulpars o periapicals , encara que sempre serà necessària una radiografia periapical per perfeccionar el diagnòstic.
- Les malalties periodontals , l’extensió de l’procés infecciós més enllà de la dent i l’afectació dels teixits circumdants.
- Les reabsorciones radiculars , produïdes per infeccions o traumatismes.
- La qualitat i quantitat d’estructura òssia existent per poder dur a terme procediments d’Implantologia Oral.
- les alteracions congènites o adquirides en les estructures maxil·lars .
- Les variacions en els sins paranasals .
- els problemes de l’articulació temporomandibular ATM
Els estudis ortopantomográficos possibiliten, a més, l’anticipació a l’aparició de malalties orals de gravetat. Per això, actualment det, es recomana sotmetre a una prova de radiografia panoràmica, al menys, un cop a l’any.